DIMARTS 30 – WOWONA I MARIPOSA GROVE

Hem dormit amb una mica de basarda. Hem passat fred. Ens hem hagut d’aixecar per fer un riu en plena nit, i caminar cap als WCs. Els nens s’han despertat. I l’aparell d’aire acondicionat de la cabana del costat ens ha trencat la son. Quines paradoxes!! Som en un paradís natural, instal.lats en “condicions ancestrals”, i ens molesta un aparell infernal!
Estem una mica tips de menjar “pa francès” amb pernil i formatge cada matí. De dinar bocates de tonyina. De completar els àpats amb plàtans. Però, alhora, sabem que és l’opció més intel.ligent; la que millor s’adapta a les nostres necessitats i als nostres gustos. També estem una mica tips de fer quilòmetres, però seria aberrant marxar sense haver visitat el bosc de les sequoies gegants, que és a més d’una hora de camí.
Aparquem i iniciem una excursió més, amb les motxilles carregades amb el dinar i l’aigua, tal com fèiem a Lake Tahoe. L’ascensió no és fàcil perquè fa molta calor i el pendent és pronunciat i el bosc és semi-cremat, però és una alegria culminar el recorregut que la majoria de turistes fan en un “trenet”. Pel camí hem vist algunes de les sequoies més famoses d’aquest bosc, que tenen entre 2.500 i 3.000 anys. Meravella de meravelles. Hem comprovat que, tot i ser 10 (4 adults+5 nens+1 nino), no podem completar el perímetre d’aquests arbres. Cadascú ha buscat un tronc i aleshores sí: ho hem aconseguit!!
També ha estat una alegria tornar a l’arbre caigut on vam ser l’any passat, i trobar-ho, de nou, una família de cérvols reposant-hi a sota, a la fresca. En Marc ha fet un reportatge fotogràfic d’allò més interessant.
La baixada ha estat més dolça que la pujada: refugiada sota dels arbres plens de líquens, sinuosa, i amanida amb cançons xiruqueres. Avui hem fer rècord: 5’1 milles, equivalents a 7’2 Km. Hem de felicitar les nenes!!!
De tornada ens aturem al famós Hotel Wawona, que és d’època, que ja ens va captivar l’any passat. Els nanos s’han passat més d’una hora jugant tots cinc a ser una gran família de grangers i de cavalls, ben contents i relaxats enmig d’un camp de gespa, i nosalres hem fet una cervesa... Després de visitar els banys dels golfistes d’aquest hotel d’èlit, i recordant les dutxes del Curry Camp, ens hem decidit i hem transgrdit la norma: ens hem dutxat, tots plegats, entre aixetes platejades i cortines roses: quin gust!!
Hem tornat al camp de concentració ben bé a l’hora límit per poder repetir el bufet del sopar, i hem entrat a la tenda convençuts que, aquesta vegada, el cansament a les cames, sumat a la tècnica de sobre-posició de mantes als llits, venceria el soroll de l’aparell infernal.

servido por rosersalvat 1 comentario compártelo