Al matí netegem de roba (resulta evident que la Roser ha fet curt amb la roba interior dels nens) i comprem menjar. Hem dinat aviat, arròs i hamburgueses.
A les 13:30h comença la bicicletada esponsoritzada per l'àvia Jofresa. Hem anat a buscar les bicis. La més xula és la de la Palira: només té una roda al darreta! És un annex perfecte a la bici d'en Pep.
Hem anat amb bicicleta fins a la Silicon Beach (Baldwin Beach). Els nens juguen a la desembocadura d’un rierol, més contents que un gíngol.
Després constinuem cap al Lake Tahoe Visitor Center i el Jordi descobreix un anfiteatre. Dema fan cinema a l'aire lliure: perfecte pels nenes!
Acabem l’excursió amb bicicleta al lloc històric “Tallac”. Es tracta d'una habitatges de "només" 100 anys de la classe dirigent californiana. Hem reconstruït les habitacions dcel servei, les cabines per als convidats, les grans cuines i neveres, els
Tornem a Camp Richardson, on es propicia un gran encontre Cuetes (marc, Camil, Roser... portem cueta)-Cracks (Jordi, Laia, Pep: els que diuen que es deixen guanyar, tot i que lluiten com els que més....). El resultat, que no podem recollir per que no recordem... però ... si, si, el Marc ens els recorda va ser de 10 a 8 a favor dels Cuetes.
Després, cansats, sopem la mar de bé.
Ai!! Quina bona vida portem aquests dies!
Roser Salvat Jofresa de Piqué. Rigorosa i sensible com el meu fill Camil. Intuïtiva i àgil com la meva Palmira. Viatgera. Treballo a Palo Alto. Persegueixo el somni de Califòrnia que persegueix el meu home. I també el d'una Califòrnia pròpia.
I qui fa d'àrbitre?
Que bé que esteu carregant piles per al curs vinent, grans, grans-petits i petits, amb cueta o sense. Sort que a Vilassar encara es poden trobar cucs i cargols al jardí, els ocells fan niu a la palmera (i cauen), i no falten altres menes d'animalons, de mil, quatre o dues potes. El que no perdonen a Vilassar ni a BCN és l'horari lectiu i/o laboral. Llàstima!
Per cert, si us arriba la subvenció, em porteu a mi una d'aquestes bicicletes com la de la Palmira, però que hi càpiga jo. Ja portaré la Palmira a la falda i en Pep a pedalar...
hola, els Jené Riba de Vilanova us estem seguint amb molt d'interès i (també) un puntet d'enveja, perquè no dir-ho. A California, ja veiem que la vida és plena d'emocions,aquí no tant...tot i que no ens faria molta il.lusió trobar un ós en girar la cantonada de casa.
Realment arrribareu desconnectats eh!!!
En fi, que ens fa molt feliços veure-us tan bé, al Marc a les fotos li veiem unes certes arrugues (coses de l'edat..)(felicitats eh!)
i a tots molt guapos. De moment l'huracà Katrina us queda lluny, no patiu i continueu amb aquest programa tan apretat.
Un petonàs molt fort de tota la family, We love you a lot,
SAlvador, Montse, Mireia, Joan, Kilian, Montse, Judit, Oriol, Lluís, Mireia, Guillem i Ariadna.