DILLUNS 22 – EAGLE LAKE

De bon matí una abella pica en Camil. Per guarir la ferida, li posem “afterbite” i, justament aleshores, sentim un "JOPE". Ens girem i ooohhhh: una ossa amb dues cries passa a tocar nostre!! Després dels esquirols i dels mapaches, doncs, resulta que ara toquen els ossos. (Especulem amb la idea que això forma part del wellcome pack de l'organització).
Sortim d’hora després d’un esmorzar americà i de preparar tots els dinars (estaviem a tort i a dret). Aparquem "fora" del Parking, acceptant el risc de ser “persecuteds” (és una amenaça latent durant tot el viatge). La Laia obra el camí esglaonat que ens porta a un llac indi: el llac de les àligues. Ens venen a rebre, però, els ànecs. Ens cau u nWalky-Talky a l’aïgua... sortosament el recupuerem i encara funciona.
Un núvol negre s’instal.la damunt el llac i genera intranquil•litat als nens. O potser són els totems indis que algú ha construït amb pedres, els que generen nerviosisme? En tot cas l'ambient és tant abcestral, que fins i tot el "nyenye" (nino) de la Bet evoluciona a nyenye-indi. Dinem allò que els esquirols i els picots blaus (pàjarolocos) no ens prenen.

Construcció i botadura de 3 velers que van anar fins els mig del llac per retornar a les mans dels seus armadors. Tot en material reciclat.
Abans de marxar, ens proposem nedar fins a la illa del mig del llac. La Roser ho aconsegueix, mentre que en Marc, el Camil i el Pep, aferrats a un tronc, mesurem forces i decideixen girar cua. Ens repleguem i tornem cap a casa.
Sopem verdura i peix (per primer cop a Amèrica) a De Veaux Cabin. Estem de "un sano que no veas". Com ens cuidem!!

servido por rosersalvat 1 comentario compártelo