Un diari de viatge per als Piqué i els Jené
La meva mare sempre ho ha tingut ben clar: els diaris de viatge tenen un enorme poder pedagògic.
De fet, no resulta difícil adonar-se'n: els diaris de viatge contribueixen a recordar i a retenir. Ajuden a fer esforços de síntesi. Ens aboquen a creure que el temps no passa en và.
¿Oi que sí? Pep, Laura, Marc, Camil, Laia, Jordi... para un moment i imagína-t'ho:
T'has llevat d'hora. Has confirmat que t'esperen. Hi has arribat, després de perdre't dues vegades perquè t'has deixat el GPS. Has conegut aquest lloc que ja havies imaginat sense saber-ho. T'has sentit entre extranys, fins que t'has pogut explicar i t'has adonat que aqui i allà som, tots plegats, carn de la mateixa carn. Inclús t'has emocionat una miqueta. Has fet fotos i has gravat vídeo. T'has promès tornar-hi en una altra ocasió. Arribats a casa, acompanyat dels teus, i abans de llegir per adormir-te definitivament fins demà que començarà un nou dia llarg, has escrit unes ratlles.
Proposo que entre tots construïm aquest diari de vaitge.
I convido que els testimonis que la xarxa ens ofereixi enriqueixin els nostres punts de vista sobre el viatge.
Qui s'anima?
Roser Salvat Jofresa de Piqué. Rigorosa i sensible com el meu fill Camil. Intuïtiva i àgil com la meva Palmira. Viatgera. Treballo a Palo Alto. Persegueixo el somni de Califòrnia que persegueix el meu home. I també el d'una Califòrnia pròpia.
laura dijo
Quina passada!. Arribo de Galícia, amb un munt de roba per rentar, i amb la mala lluna del que demà treballa i em trobo aquest diari de les properes vacances en les que ara mateix començo a somiar.
Gràcies Roser.
Ja m'explicaràs exactament com funciona això.
10 Julio 2005 | 07:55 PM