DIMARTS 23 – BICICLETADA DE L'ÀVIA MERCÈ

Al matí netegem de roba (resulta evident que la Roser ha fet curt amb la roba interior dels nens) i comprem menjar. Hem dinat aviat, arròs i hamburgueses.

A les 13:30h comença la bicicletada esponsoritzada per l'àvia Jofresa. Hem anat a buscar les bicis. La més xula és la de la Palira: només té una roda al darreta! És un annex perfecte a la bici d'en Pep.

Hem anat amb bicicleta fins a la Silicon Beach (Baldwin Beach). Els nens juguen a la desembocadura d’un rierol, més contents que un gíngol.
Després constinuem cap al Lake Tahoe Visitor Center i el Jordi descobreix un anfiteatre. Dema fan cinema a l'aire lliure: perfecte pels nenes!
Acabem l’excursió amb bicicleta al lloc històric “Tallac”. Es tracta d'una habitatges de "només" 100 anys de la classe dirigent californiana. Hem reconstruït les habitacions dcel servei, les cabines per als convidats, les grans cuines i neveres, els Acabem la bicicletada menjant-nos un gelat descomunal que -atenció!- és de la talla "baby" (Déu meu, no és d'estranyar que els americans siguin tan descomunals!)
Tornem a Camp Richardson, on es propicia un gran encontre Cuetes (marc, Camil, Roser... portem cueta)-Cracks (Jordi, Laia, Pep: els que diuen que es deixen guanyar, tot i que lluiten com els que més....). El resultat, que no podem recollir per que no recordem... però ... si, si, el Marc ens els recorda va ser de 10 a 8 a favor dels Cuetes.
Després, cansats, sopem la mar de bé.
Ai!! Quina bona vida portem aquests dies!

servido por rosersalvat 4 comentarios compártelo

Un diari de viatge per als Piqué i els Jené

La meva mare sempre ho ha tingut ben clar: els diaris de viatge tenen un enorme poder pedagògic.

De fet, no resulta difícil adonar-se'n: els diaris de viatge contribueixen a recordar i a retenir. Ajuden a fer esforços de síntesi. Ens aboquen a creure que el temps no passa en và.

¿Oi que sí? Pep, Laura, Marc, Camil, Laia, Jordi... para un moment i imagína-t'ho:

T'has llevat d'hora. Has confirmat que t'esperen. Hi has arribat, després de perdre't dues vegades perquè t'has deixat el GPS. Has conegut aquest lloc que ja havies imaginat sense saber-ho. T'has sentit entre extranys, fins que t'has pogut explicar i t'has adonat que aqui i allà som, tots plegats, carn de la mateixa carn. Inclús t'has emocionat una miqueta. Has fet fotos i has gravat vídeo. T'has promès tornar-hi en una altra ocasió. Arribats a casa, acompanyat dels teus, i abans de llegir per adormir-te definitivament fins demà que començarà un nou dia llarg, has escrit unes ratlles.

Proposo que entre tots construïm aquest diari de vaitge.

I convido que els testimonis que la xarxa ens ofereixi enriqueixin els nostres punts de vista sobre el viatge.

Qui s'anima?

servido por rosersalvat 4 comentarios compártelo