DIMECRES 31 – TENAYA LAKE I MAY LAKE

La nit no ha estat tan dura, però estem cansats. Hem dubtat entre quedar-nos ben bé arran del camp, a la Vall, o sortir per trobar els punts d’interès que en Jerome, l’altre amic del Pep, ens va dibuixar sobre el planell. Decidim fer-nos els valents.
Abans d’agafar el cotxe veiem un coiote espantant un cérvol femella. Fotografiem cérvols ben bé al costat del pàrquing.
Hem conduït una hora i mitja, amunt amunt, per trepitjar uns paissatges quimèrics, llunàtics, estranys: aqui, fa milions d’anys, tot eren glaciars. La pedra erosionada és la protagonista. Calculem que som a més de 2.500 m d’alçada. I arribem al llac Tenaya, que és com un miratge. És preciós.
No fa calor, però en Jordi s’hi tira, potser per no perdre el títol de “tastador d’aigües” que aquests dies s’ha guanyat a pols (tots els llacs, tots els rius, els ha innaugurat ell....). Aquesta vegada, però, es queda quasi sol. Només una presència li fa companyia: una noia –quasi- indígena pesca al llac, a prop seu. Aquest llac també és molt, però que molt, indi. Dinem, doncs, a la vora del llac, els bocates que són el nostre pa de cada dia...
Comencem, també, l’excursió de la jornada, amb la consciencia que “serà la darrera”. Aquesta vagada caminem 1’2 + 1’2 milles.
El camí ens ha portat a descobrir, novament, un llac, que du el nom del mes de maig. Recordant els llacs de les excursions de Tahoe ens adonem, certament, que California Dreams 2005 està esdevenint un somni de llacs...
Abans de pujar al cotxe ens entretenim en un “bassal”, per perfeccionar els coneixements que anem adquirint sobre un dels animals que viuen en aquestes aigües dolces. La cacera de granotes ha estat un èxit: 15 exemplars. La feina, però, no ha estat arreplegar-les, sinó convèncer la Laia que havia de deixar-les de nou a l’aigua, abans d’agafar el cotxe. Que naturalistes som!
Arribem al camp una mica “tocadets”: la Laura té calfreds i en Jordi mals de panxa. Sopem tot especulant si les muntanyes de vidres trencats del parquing es corresponen amb atacs d’óssos, o si els posen els propietaris per fer-nos agafar por, i després sortim a mirar al cel. Avui hem comprat un mapa fosforacent per descobruir constel.lacions, però el cel és tant i tant ple d’estrelles, que no trobem cap dels signes del zodíac, ni tampoc les estrelles capitals. Estem contents, però, perquè hem vist alguns estels fugissers. I també perquè imaginem que aviat podrem menjar i dormir millor. Només de pensar-ho, ja milloren els símptomes dels nostres malaltons.

servido por rosersalvat sin comentarios compártelo

DIMARTS 30 – WOWONA I MARIPOSA GROVE

Hem dormit amb una mica de basarda. Hem passat fred. Ens hem hagut d’aixecar per fer un riu en plena nit, i caminar cap als WCs. Els nens s’han despertat. I l’aparell d’aire acondicionat de la cabana del costat ens ha trencat la son. Quines paradoxes!! Som en un paradís natural, instal.lats en “condicions ancestrals”, i ens molesta un aparell infernal!
Estem una mica tips de menjar “pa francès” amb pernil i formatge cada matí. De dinar bocates de tonyina. De completar els àpats amb plàtans. Però, alhora, sabem que és l’opció més intel.ligent; la que millor s’adapta a les nostres necessitats i als nostres gustos. També estem una mica tips de fer quilòmetres, però seria aberrant marxar sense haver visitat el bosc de les sequoies gegants, que és a més d’una hora de camí.
Aparquem i iniciem una excursió més, amb les motxilles carregades amb el dinar i l’aigua, tal com fèiem a Lake Tahoe. L’ascensió no és fàcil perquè fa molta calor i el pendent és pronunciat i el bosc és semi-cremat, però és una alegria culminar el recorregut que la majoria de turistes fan en un “trenet”. Pel camí hem vist algunes de les sequoies més famoses d’aquest bosc, que tenen entre 2.500 i 3.000 anys. Meravella de meravelles. Hem comprovat que, tot i ser 10 (4 adults+5 nens+1 nino), no podem completar el perímetre d’aquests arbres. Cadascú ha buscat un tronc i aleshores sí: ho hem aconseguit!!
També ha estat una alegria tornar a l’arbre caigut on vam ser l’any passat, i trobar-ho, de nou, una família de cérvols reposant-hi a sota, a la fresca. En Marc ha fet un reportatge fotogràfic d’allò més interessant.
La baixada ha estat més dolça que la pujada: refugiada sota dels arbres plens de líquens, sinuosa, i amanida amb cançons xiruqueres. Avui hem fer rècord: 5’1 milles, equivalents a 7’2 Km. Hem de felicitar les nenes!!!
De tornada ens aturem al famós Hotel Wawona, que és d’època, que ja ens va captivar l’any passat. Els nanos s’han passat més d’una hora jugant tots cinc a ser una gran família de grangers i de cavalls, ben contents i relaxats enmig d’un camp de gespa, i nosalres hem fet una cervesa... Després de visitar els banys dels golfistes d’aquest hotel d’èlit, i recordant les dutxes del Curry Camp, ens hem decidit i hem transgrdit la norma: ens hem dutxat, tots plegats, entre aixetes platejades i cortines roses: quin gust!!
Hem tornat al camp de concentració ben bé a l’hora límit per poder repetir el bufet del sopar, i hem entrat a la tenda convençuts que, aquesta vegada, el cansament a les cames, sumat a la tècnica de sobre-posició de mantes als llits, venceria el soroll de l’aparell infernal.

servido por rosersalvat 1 comentario compártelo

DILLUNS 29 – VIATGE CAP A YOSEMITE

Un dia més de cotxe. Comença a ser un costum: en Marc i en Camil al Gran Xeroqui blanc, jugant a la game-boy i parlant de la vida, obra i miracles dels pokémons i dels seus entrenadors mentre la Roser condueix i en Pep copiloteja. Al Xeroqui negre s’hi instalen les nenes, cada dia més adhictes al compacte de la Maria Isabel. Per cinquena vegada, avi en Jordi fa “artimanyes” en l’intent que aquest CD vagi a parar al cotxe dels Piqué, que s’hi resisteixen ferotgement...

El viatge és llarg. Una vegada més, la tirada ha estat d’entre 4 i 6 hores. Les petites són les que es cansen més. Una vegada més, com cada vegada que hi ha trajecte, dinem pizzes i sandvitxos. Som a Mariposa: manca menys d’una hora per enrar a la famosíssima vall de Yosemite.

Sembla que no hi ha tanta gent com l’any passat, quan els Piqué eren aquí. L’ambient és molt agradable. El Gran Capitan segueix imponent. El Half Dome majestuós. El riu, magnífic. Fa molt bon temps; molta calor.

No cal negar que també estem una mica atemorits, però. Hem reservat dues “tendes de campanya” al camping més ancestral de Yosemite, i no sabem en quines condicions estarem. L’arribada a Curry Camp és expectant. I les instruccions que rebem al accedir-hi són molt dures: res de menjar al cotxe, perquè els ossos trenquen els vidres. Res de sabons ni de productes amb adhitius. Tot això tampoc no pot entrar a la tenda, òbviament. Ens donen claus per obrir la guixeta metàlica on hem de guardar aliments i necessers, que és resistent a les ungles de les feres. La Palmira i la Laia no les tenen totes...

De les tendes 414 i 415, ¿què podem dir-vos? Un sostre de lona amb 5 camastres a cada una. Una mica militar, tot plegat. Tot i no ser “de concentració”, el “camp” és enorme. Moltes tendes. Moltes famílies, colles d’amics, obesos i jubilats. I també molts empleats per fer-ho possible. Tot i així, els WCs i les dutxes són justets, el terra no acaba de ser net... Això darrer és motiu d’alegria pels nens, que es distreuen buscant “objectes de valor” i enterrant-los sota terra... una porqueria , vaja.

Per desentumir-nos i per centrar-nos en el nou territori, anem a fer una ullada al riu, i trobem un coyote pel cami!! Ens mullem els peus i, de pas, reforcem una mica les plantes, caminant descalços damunt les afilades pedres.

Que il.lusos som!! Ens feia por no trobar aliment, estant com som al bell mig d’un parc natural a les 19h de la nit! Però resulta que el Curry Camp és a USA, el país de l’abundància. Així, doncs, no ens costa gaire trobar un enorme restaurant al camping. El self service és l’alegria del dia: cadascú menja allò que més li apeteix (menys en Jordi, que somia amb un plat de mongeta tendra amb patata, ben amanit amb oli d’oliva...)

Caminem sota les estrelles cap a la tenda.

servido por rosersalvat 1 comentario compártelo

DIUMENGE 28 – L’AQUARI DE MONTEREY

Ens llevem amb l’objectiu del dia ben clar: visita a l’aquari de Monterey. La Roser ha matinat per anar a fer la bugada. Esmorzem una altra vegada al Motel cosetes d’aquelles que no fan il•lusió però omplen el pap. Abans d’anar a l’aquari ,però, en Jordi i la Laura i el Pep ,que s’ hi afegeix, tenen la necessitat de posar-se una mica de cafeïna al cós, cosa que fan a un bar de Cannery Row que antigament havia estat un bordell i que guarda un regust bohemi amb retrats de tots els personatges il•lustres que el freqüentaven a les parets.

L’ aquari és ple de gent, però com que és molt gran, ens anem movent sense dificultats. L’edifici és del 1984 amb una ampliació posterior. Comencem la visita veient unes peixeres molt maques de meduses, i gaudim dels moviments harmoniosos i dels bells colors d’aquests animals. Què diferent de quan els trobem a la platja a Vilassar!. Després les més petites van a una sala pels petits mentre els grans aprenen coses sobre el plàncton (que mirat al microscopi és com jugar a la Game Boy). Veiem grans tonyines i taurons i aprenem que la tonyina també és un animal en perill d’extinció. Més tard ens aturem una estona a una sala on fem manualitats: un tòtem. Anem a la terrassa on fa un solet molt bo i ens mengem els entrepans que ja portàvem preparats ( de tonyina la majoria!!). Una becària mexicana ens ensenya llúdrigues, lleons marins i foques amb un llarga vistes. La Palmira i la Bet juguen amb ninots-balena que la noia els hi deixa. En Camil està interessadíssim en el funcionament d’una onada artificial. Entrem dins l’edifici i l’onada ens cau per sobre el cap. Menys mal que hi havia un vidre!! Anem a una secció on es poden tocar molts animals, molt interessant pels nens i després anem a veure com donen de menjar als pingüins. Pregunta: Cóm es tiren els pingüins a l’aigua? Resposta: de cap. Acabem veient una gran peixera on un submarinista s’hi va submergir per donar de menjar als peixos. Estem molt cansats però molt contents de tot el que hem vist i aprés. Realment els americans saben fer les coses ben fetes!.Ens prenem un bon gelat abans d’anar a un parc molt xulo dissenyat per un dibuixant de còmics per esbravar-nos una mica. La Laura fa la bugada i acabem el dia sopant a un a BBQ molt acollidora on els nens s’instal.len a una habitació plena de joguines.

Un dia més, hem acabat el dia satisfets i convençuts que avui ha estat millor que ahir, i que demà potser serà millor, encara.

servido por rosersalvat sin comentarios compártelo

DISSABTE 27 - CARMEL, MISIÓN I PONT LOBOS

Després d’una nit reparadora (els llits hi han tingut alguna cosa a veure), ens llevem i esmorzem al Motel. Hem de decidir si anem a l’aquarium o a Carmel. El dia està boirós i fred. Ens apropem a l’aquarium, al costat de Cannery Row (antic nucli on hi havia les conserveres de sardines a començament del segle passat) però les cues són importants. Veiem que si les entrades s’adquireixen amb anticipació es pot entrar sense fer cua. Això ens fa decidir de comprar les entrades pel diumenge i anar cap a Carmel.

Arribem a Carmel, passant per la 17 Miles Road, carretera privada de Pebbles Beach Company, paradís dels golfistes rics amb els que hem de contribuir (per la servitud de pas) amb 8,5 $. El poble ens decepciona una mica. Es tracta d´uns quants carrers plens de cases bufones amb botigues de super luxe (principalment joieries i galeries d’art). Dinem a un restaurant italià amb tot el staff mexicà. Després reposem una estona a un parc on hi havia un munt de raons per les que podies ésser prosecuted (anar en bici, jugar a pilota...) Quan ja en tenim prou de Carmel anem a buscar la Misión.

La Misión és un lloc molt bonic, molt ben cuidat i restaurat (amb donatius individuals ja que el govern no ha donat ni un centau) que ens recorda a casa. Es tracta del lloc on els franciscans el 1707 van crear una de les primeres missions a Califòrnia. Aquí en Pep farà una explicació molt més fonamentada de la vida i miracles de Fra Juníper Serra (...sempre endavant, mai enrera...).Anem visitant les diferents parts (claustre, capella, església, cel•les) esquivant a uns nuvis filipins que acaben de casar-se i que estan guapíssims.

Sortint de la Misión, anem cap a Point Lobos, parc natural costaner, on hi veiem llops marins (sea lions), foques i pelicans. L’entorn és molt bonic, amb vegetació autòctona, arbres deformats pel vent, i penya-segats rocallosos.

Sortint de Point Lobos ens aturem a una platja on veiem la posta de sol mentre es cel.lebra el partit Open Beach , cinquè de la World Cup Series, entre Cuetes i Cracks. Molt bon debut de la Roser com a davantera. El partit, com sempre, va estar molt disputat. El resultat, un ajustat 10 a 9 favorable als Coetes que va deixar a tothom satisfet.

Tornem a Monterey i sopem al Fisherman’s Warf a un “xiringuito” de peix. Nens i grans fruïm de calamars fregits, gambes i crancs.

Ens ha acabat sortint un dia rodó, ja podem anar cap el llit. Bona nit.

servido por rosersalvat sin comentarios compártelo

DIVENDRES 26 - VIATGE CAP A MONTEREY

Ens llevem, carreguem els cotxes i comencem el viatge cap a Monterey. Al matí fem una bona tirada fins a Walknut Creek (al costat de Lafayette). Dinem a un restaurant xinés-coreà, on després de intentar posar-nos d’acord amb el cambrer, acaben portant-nos pollastre arrebossat pels nens (havíem demanat gambes??). Tot està bonísim . De postres, una senyora que cel.lebra el seu aniversari convida als nens a menjar pastís de xocolata.

Seguim fent via cap a Monterey per la 680. A la junction amb la 101 l´hem d’agafar en direcció sud. Els Piqué van davant i en arribar a la junction segueixen per la 680 (probablement volen agafar la 17 que ve després i ha d’ésser més maca). Arribem a la junction amb la 17 i...seguim per la 680, ara ja direcció nord i acostant-nos a San Francisco. Els Jené truquen als Piqué per saber què està passant. Resulta que un núvol de clusters sobre el posicionament de l’economia catalana al mon global ha despitat a pilot i copilot (potser l’acudit de “madre solo hay una” també hi ha tingut alguna cosa a veure).

Arribem a Monterey cansats. Ens instalem a l’hotel i anem a sopar pizzes al centre. Comencem la nostra relació amb els mexicans que anirem trobant a tots els restaurants i que fan les coses més fàcils per a nosaltres.

servido por rosersalvat sin comentarios compártelo

DIJOUS, 25 - EL DIA DE LES GRANOTES

Són les 9’15h. La Roser és a la dutxa, i crida en Camil, que també entra. Novament diu JOPE. Què passa?? Ohh Una granoteta a la dutxa! Tot content va cap a Can Jené amb la granoteta (batejada “Cascadeta”) i ooohhh, nova sorpresa: aquest matí, mentre en Jordi es dutxava, i quan ha entrat la Laia, han descobert una granoteta a la dutxa de la seva cabana. Es diu Muntanyeta. (!)
Es confirma la sospita que, tot plegat, els empresaris de Richardson Camp ens volen tenir contents. I ens sembla fantàstic que els nens juguin amb granotes tot el dia.
Momentàniament les deixem per anar a pescar truites en una granja que ja et lloga les canyes i després et neteja la pesca. Cada nen pesca un gran peix; és un èxit rotund. Fet a mida. Fabulós.
Dinem “a casa” i juguem a construir piscines per a granotes. En Marc i en Camil, convençuts que els exemplars són àgils i intel.ligents com ells (paraules textuals), ensenyen els colors, els números i els pókemons a les bestioles.
A mitja tarda estrenem la platgeta del càmping tot llogant un patí, però se seguida es fa tard.
Avui cuinem la última barbacoa de l’estada: cinc precioses truites, acompanyades de panotxes de blat de moro i de cebes escalivades. Una vegada més ens llepem els dits. Encara a darrera hora trobem dues noves granotetes. Durant la nit, però, la població d’amfibis decreix espectacularment, probablement a causa dels picots blaus que salten damunt de les teulades.
Estem molt contents de la setmana que hem passat a aquest parc natural. No hi hem trobat ni un sol turista. L’estada ha estat molt agradable i, alhora, intensa. Dema ens hem de llevar d’hora, perquè tenim 6 hores de camí. Preparem maletes i BONA NIT!

servido por rosersalvat 2 comentarios compártelo

DIMECRES 24 - NEVADA BEACH

Seguim l’”itinerari Tapan” (aquest llibret d’excursions que ens va deixar la dona per nosaltres és un tresor, aquest dies). De bon matí, després d’un esmorzar, com cada dia, a White Cabin (can Jené), ens enfilem cap a Nevada, seguint l’excursió número 5. Deixem els cotxes a vora de la carretera 28, i fem la primera excursió inversa (baixem, per pujar després).
Obren camí la Laura i la Bet. El llavi de la Roser, pateix una operació d’augment de volum, després que una abella apliqués les seves tècniques amplificadores.
Sense d’altres inconvenients, acabem l’itinerari d’anada en una estupendíssima platja verge. Però justament aleshores trenca el nostre paradís una barca plena de lo-la-i-lo’s amb “noisy music”. La Roser empren un atac topless absolutament efectiu: convençuts que han vist el dimoni, els ocupants de la barca invasora lleven l’àncora.
Aigües transparents!!! Iniciem l’episodi de pesca. Amb a penes una gorra i dos troços de pa cacem 3 truites (¿? Això diu en Jordi) i 4 crancs (de riu, d’aquells de quan érem petits...).
Aquesta cala ens recorda les millors de la costa brava, però amb aigua dolça i vistes a l’alta muntanya nevada.
A la tornada tornem al plaer de fer una Barbacoa americana de pollastre. Abans, però, es disputa el tercer encontre de futbol Cuetes contra Cracks de la lliga Tahoe-Lake. Els Cracks recorden als Coetes que un 10 a 5 és suficient per guanyar.
Ja sopats, anem al cine a la fresca. Abans d’iniciar-se la pel.lícula, i mentre es fa fosc, ens proposen cantar una miqueta. Ufff. Ens sembla presenciar la reintroducció al bosc de la generació del 68. Excel.lent exemple de reubicació funcional d’aquells que sabien cantar i que continuen cantant tot fent que vigilen ossos.
Estem tan cansats!! Com cada dia, tots 9 som al llit abans de les 10h.

servido por rosersalvat 1 comentario compártelo